El dia 3 de juliol de 2020 es publica Reversions, el segon disc de Jonatan Penalba.
Reversions ens presenta a un Jonatan Penalba lleugerament diferent al que hem conegut fins ara, que s’allunya un poc de la sonoritat tradicional per acostar-se al pop, però sense oblidar del tot la música d’arrel. Així, en aquest nou disc podrem escoltar el romanç castellà Andarique (amb una lleugera modificació de la lletra, per donar-li un toc d’actualitat), la Granaïna de Montaverner, unes albaes ben modernes, i un cant d’estil (amb lletra d’Ovidi Montllor). I després, clàssics contemporanis com ara L’amor és Déu en barca (amb lletra del poeta Enric Casasses, i popularitzada per Miquel Gil), M’aclame a tu (amb lletra de Vicent Andrés Estellés, coneguda pel gran públic gràcies a Ovidi Montllor), El dia que tot rebente (de La gossa sorda), Que tinguem sort (de Lluís Llach), Veles e vents (d’Ausiàs Marc, famosa per la versió que en va fer Raimon) i El que diuen els arbres (de Feliu Ventura).
Els músics que han participat en la gravació del disc han estat Josep Bas (bateria), Xus Belda (percussió), Pere Ródenas (baix, guitarres, llaüt, percussió i teclats, i que també s’ha encarregat de la producció del disc), Hèctor Peropadre (llaüt, acordió i tabal), Tony Molina (trompeta i trombó), Ricard Soriano (saxòfon), Juanra Martí (dolçaines) i Pablo Gisbert (dobro i pedal steel guitar). I pel que fa a la part vocal, col·laboracions de luxe: Miquel Gil, la rapera Tesa, Josep Nadal, Mireia Vives, la cantant aragonesa Carmen París, i finalment, Christian Penalba, germà de Jonatan.
TEXT DE PRESENTACIÓ DEL DISC, a càrrec d’Oreto Trescolí Bordes.
La terra, la terra on un naix i viu. La que nodreix de saba la carn que som, i deixa eixutes les mans que la treballen al ras. La soca ferma del codonyer ferida lleument als seus peus per l’empelt fèrtil i tendre del caqui al bell mig de la Ribera. El solc que deixa clavillat el guaret per la rella profunda de l’aladre.
Reversionar o revertir? O potser tot plegat. Un eloqüent joc musical i lingüístic. Refer o fer de nou, com quan plou sobre banyat, amb uns ulls nous. O retornar alguna cosa a l’estat que abans tenia. Un moviment cap avant i cap enrere, i que es fa alhora, subtilment, al mateix temps.
Desempolsar oblits i retornar-los el llustre amb nous sons, amb nova veu, amb nous ritmes i sovint també amb noves lletres per a un món que canvia i reclama nous arraps a les consciències en nom del medi ambient, del feminisme, de la justícia social, de la identitat nacional i de la llengua.
Costumitzar la funda per a mantindre la tova essència del coixí. I crear, i avançar, i fer camí. Perquè tota mirada al passat és necessàriament un exercici de construcció i de creativitat. I per més que un s’alimente d’enyorances, a la fi tot és present.
I revertir. Dipositar simbòlicament en una particular arca de l’aliança, feta ara de llenya de taronger, els nous himnes que amb el temps han anat enriquint el somni identitari del valencianisme poètic. Estellés, Raimon, Ovidi, Lluís Llach, Miquel Gil, Feliu Ventura o la Gossa Sorda, entre d’altres tradicionals sovint populars i anònims, també castellans, perquè estimar un parlar és estimar-los tots, i per damunt de tot, el nostre, so que dóna forma al pensament i a l’existència.
I inevitablement de fons un U i dos, o l’evocació estrident d’una dolçaina al cant d’albaes.
No falta tampoc el malauradament denostat toc socarró del valencianisme més popular de carrer, que tot i apartar-se conscientment d’un cert elitisme intel·lectual, n’esdevé un enginyós complement, un potent revulsiu d’inclusió, alliberat de complexos, i esguitat hàbilment de la ironia i de l’humor sarcàstic, i que demostra poder arribar al mateix lloc també per aquell caminàs.
Emergir de la terra per envolar-se àgilment i saber-hi tornar, havent aprés a estimar-la. Jonatan Penalba és alhora la soca i el brot.
Amb nous arranjaments i instrumentació, a càrrec de Pere Ródenas i Hèctor Peropadre, i amb la col·laboració vocal de Tesa, Mireia Vives, Miquel Gil, Josep Nadal, Carmen París i Christian Penalba, acompanyats musicalment per Hèctor Peropadre, David Borja, Pablo Gisbert, Josep Bas i Tony Molina, Reversions esdevé una col·lecció versàtil de vells cants i noves cançons, concebudes i parides pel poble i per al poble, en un temps de noves letargies i d’imprescindibles sacsejos.
Jonatan n’és l’artífex, batejat pels déus amb el do d’una veu que sembla brollar fàcilment d’un ullal, però que ancora com fan els hams, i que viatja des del dolç esgarrat d’una escletxa de fang fins a la suavitat jove, lleugera i lluenta de l’esqueix més tendre. I s’atreveix a interpretar tot un recull de temes que l’expliquen i el modelen a ell com a cantant i cantaor, i que ell fa seus, simbiòticament, declinant-los a les seues qualitats vocals i a la seua sensibilitat poètica que emana del seu temperament, sorprenentment jove i sorprenentment vell, en tant que no renuncia a cap influx, ben permeablement, com l’equilibrista sobre la corda temptant tot un ventall variat de registres amb la seua empremta personalíssima.
Però la selecció no és atzarosa. Perquè sabem que tota tria és ja una voluntat deliberada d’inocular contingut. La lectura és sempre un acte de creació, que afig elements propis de la mirada i de la percepció conjunta de tots els sentits.
Sense renunciar als seus orígens folklòrics, Jonatan basteix tot un cercle perfecte i redó que es tanca en coure en un mateix perol musical versos i referències que van bastint la seua personalitat artística, en constant creixement i expansió, sempre a cavall entre la tradició i la modernitat, en una evident declaració d’intencions que reivindica descaradament el pecat del qüestionament a la sacralització immòbil que mata d’amor, sense voler-ho, una llengua; i l’indispensable lligam intergeneracional -sovint en vies d’extinció- que Jonatan posa damunt la taula com a necessària clau de llibertat, d’obertura i progrés. Jonatan convida a cantar la llengua, a estimar-la, però amb la satisfacció de poder agafar-li els malucs entre els dits i palpar-la, sense cap por, sense reverències buides, com es fa amb la vida mateix.
Escoltem-lo…
Escolta íntegrament el disc “Reversions” (Temps Record, 2020), punxant ací. I llig les lletres punxant ací.
També pots escoltar sencer el disc anterior, “De soca-rel” (Temps Record, 2018), punxant ací. I llig les lletres punxant ací.
jonatanpenalba.wordpress.com 